Resultats de la cerca

Documentat des del 1615 Autor de l’antic pedró de la plaça del Pedró de Barcelona 1616 És autor de l’església de Santa Maria d’Igualada 1617-20, que té volta d’arcs ogivals amb cornisa i motllures encara renaixentistes Vers el 1630 esdevingué mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona

Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…

Estudià a l’escola tècnica superior de Madrid on es titulà el 1955 i en fou nomenat professor el 1965 Les seves primeres obres se situen en el terreny dels habitatges socials Establí un sistema modular denominat “Hele” que fou guardonat per la biennal de São Paulo, fet que el donà a conèixer internacionalment La seva obra més coneguda és el conjunt de l’ambaixada d’Espanya a Brasília 1973-76, on mostra un concepte d’arquitectura modular molt evolucionat D’entre els seus escrits sobresurt Redes y ritmos espaciales 1965

Fill de pares catalans, de molt petit, marxà a Catalunya, i residí a Lleida i a Barcelona 1930-33 Començà els estudis d’arquitectura i més tard tornà a l’Argentina, on el 1948 es llicencià Treballà especialment per a l’empresa de correus a l’Argentina i feu els projectes i la realització dels edificis dels caps de districte de les ciutats de Mendoza, San Juan, Resistencia i La Plata, obres que han destacat en el medi arquitectònic Amb el disseny d’aquest conjunt d’obres hom feu una exposició internacional itinerant, la qual constituí un bon exponent d’una etapa important en el desenvolupament…

Representava una línia noucentista, parallela a la de Les Arts i els Artistes , amb nombroses illustracions i una representació tipogràfica molt acurada El 1928 es fusionà amb La Gaseta de les Arts

Els components d’RCR Arquitectes estudiaren a l’Escola d'Arquitectura del Vallès, on es titularen el 1987 Des de la ciutat d’Olot han desenvolupat una arquitectura molt acurada que concentra la seva intensitat expressiva en formes i volums essencials i en la relació que mantenen els edificis amb el paisatge i el context Així es posà de manifest en el pavelló d’accés a la fageda d’en Jordà 1996, en les intervencions en el paisatge volcànic de la Garrotxa o en els equipaments esportius del parc fluvial Tussols-Basil 2002 L’any 1999 foren finalistes del premi Mies van der Rohe d’arquitectura amb…

Són famoses les italianes, per llur riquesa artística així, la Loggia dei Lanzi o della Signoria, de Florència, obra del darrer estil gòtic, i la Loggia de San Damaso, al Vaticà, decorada per Rafael

Treballà a Nàpols, Verona restauració del Ponte de Pietra, París escala exterior del Palais de la Cité i, amb Rafael, a Sant Pere del Vaticà Publicà la primera edició de Vitruvi i traduí les Cartes de Plini