Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
ogiva
Arquitectura
Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.
Hom anomena ogiva apuntada o ogiva aguda aquella els arcs de la qual són de radi major que la llum, és a dir, que tenen els centres en la perllongació de la línia d’arrencada L' ogiva de tot punt o ogiva perfecta és la que és formada per dos arcs el radi dels quals és igual a la llum L' ogiva rebaixada és formada per dos arcs que tenen el radi menor que la llum, els centres dels quals són situats dins el buit, en la línia d’arrencada
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
estructures tridimensionals
Arquitectura
Estructures arquitectòniques que, enfront del sistema tradicional d’estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, plantegen el repartiment de càrregues amb la cooperació de tots els elements en l’esforç i són d’una gran estabilitat i resistència, alhora que tenen molt poc pes.
Buckminster Fuller, ja des del 1927, realitzà estudis de l’anomenada “cúpula geodèsica”, que ha perfeccionat en cada nova experiència estructura corba, pot realitzar-se de qualsevol material, fins i tot de cartó pedra En són exemples característics el pavelló dels EUA a l’Expo 67 de Mont-real i la seu social de l’American Society of Metals —juntament amb John Kelly—, a Cleveland Les obres de Konrad Wachsmann, per contra, tenen un desenvolupament en extensió, lineal, en tots sentits, illimitat i continu, mitjançant un mòdul Els prototips més coneguts són el sistema de…
sala
Arquitectura
Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.
pis
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascun dels apartaments que, en un edifici, són llogats o venuts separadament, encara que siguin al mateix nivell.
pis
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les divisions horitzontals d’un edifici, cadascun dels compartiments superposats que el formen, especialment els que no són a peu pla.
arc disminuït

arc disminuït
Arquitectura
Arc en el qual dos paraments són verticals, però no paral·lels, és a dir, quan la paret és més gruixuda d’una banda que de l’altra.
arc conopial

arc conopial
Arquitectura
Arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells, dels quals dos són convexos i dos còncaus i tenen els centres situats als quatre vèrtexs d’un quadrat.
Francesc Mariné i Martorell
Francesc Mariné i Martorell Les Escoles Pies de Sarrià
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina