Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Figueroa
Arquitectura
Família d’arquitectes andalusos actius als segles XVII i XVIII.
Leonardo Utiel ~1650 — Sevilla 1730 treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana la seva obra més important és el collegi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana 1724-31 Matías-José Sevilla 1698 — ~1765 collaborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo feu la capella de San Leandro 1733, a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería ~1755 Ambrosio Sevilla ~1700 — 1775, fill de Leonardo, construí la capella pública de la…
Métezeau
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos dels segles XVI i XVII originaris de Dreux.
Clément Métezeau Dreux 1479 — 1555 feu la casa de la ciutat i la portada i les torres de l’església de Saint-Pierre a Dreux El seu net Louis Métezeau Dreux 1560 — París 1615, arquitecte del rei, feu la part superior de la Grande Galerie del Louvre, efectuà els plans de l’actual Place des Vosges a París i el Château Neuf de Saint-Germain-en-Laye, avui destruït El seu germà Clément Métezeau Dreux 1581 — París 1652 projectà la Place Ducale de Charleville, a París, començà l’església de l’Oratoire i feu la façana de la de Saint-Gervais Com a enginyer feu el dic de La Rochelle 1628
festejador

festejadors
Queralt jqmj (CC BY-SA 2.0)
Arquitectura
Pedrís situat a cada costat intern de la finestra, per a seure-hi i conversar, propi de les masies i dels casals de construcció tradicional.
A les cases catalanes apareix amb més abundor dels segles XIV al XVII
bandes llombardes

Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032
capella
Arquitectura
Part d’una església amb altar i advocació particular.
Dins l’estil romànic es generalitzà la construcció de capelles a la capçalera de les esglésies capelles absidals Als s XIII i XIV, en les esglésies gòtiques, fou introduïda la collocació de capelles als flancs dels temples capelles laterals , sovint al servei de les confraries gremials Aquesta innovació cresqué en importància als segles següents i la decoració evolucionà seguint els diversos estils Es destaquen les planejades pels arquitectes barrocs Bermini, Borrimini, etc, les quals són d’una gran riquesa decorativa
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Cordiani, arquitecte italià.
Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…
amfiteatre

Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-…
balcó
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Arquitectura
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons Els balcons…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…