Resultats de la cerca

Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco…

El 1751 substituí Cermeño en la planificació de la Universitat de Cervera plans conservats a l’Arxiu Municipal Enginyer director del Principat, féu també els plans de diversos llocs de Catalunya

El 1633 substituí Pedro Sánchez en la construcció de San Isidro el Real, actual catedral de Madrid temple començat el 1622 La seva obra màxima és l’església de San Juan Bautista de Toledo començada el 1628

Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant

Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra

Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…

Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble 1983, Peanut 1984, Drop 1988 i Doughnut House 1986— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower 1986 A partir del 1989, Amanda Levete Bridgend 1955 substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un caràcter més escultòric,…

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies…

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…