Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Hipòdam de Milet
Arquitectura
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Precursor de Plató en l’elaboració de les teories polítiques de l’estat, intentà de sistematitzar l’edificació de les ciutats amb planimetries regulars Sembla que collaborà amb Pèricles en la construcció del Pireu i que participà en la planificació de Rodes 408-407 aC, opinió que modernament és discutida
Arthur Heygate Mackmurdo
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials
Giuseppe Valadier
Arquitectura
Arquitecte i urbanista italià.
Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39
Maestro Mateo
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor, actiu a Galícia entre el 1161 i el 1217.
Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència
Camilo Boito
Arquitectura
Arquitecte i historiador italià.
Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…
Carlos Raúl Villanueva
Arquitectura
Arquitecte veneçolà.
Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i…
Peter Denham Smithson
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Estudià arquitectura a la Universitat de Durham Ell i la seva muller, Alison Margaret Smithson Sheffield 1928 - Londres 1993, protagonitzaren l’anomenat brutalisme , representat sobretot per llur primer edifici, l’escola de Hunstanton, prop de Norfolk 1949-54 L’any 1955 publicaren el Manifest del nou brutalisme , i l’any següent presentaren un prototip de “casa del futur” Plastic House El projecte Hauptstadt Berlin 1958 insisteix en la idea, present en el projecte Golden Lane 1952, d’un moviment de transeünts en un segon pis L’edifici de l’Economist, a Londres 1964, és considerat prototípic…
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…
Louis Henry Sullivan
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Inicià els estudis a Massachusetts 1873, treballà a Filadèlfia amb l’arquitecte Frank Furnes i assistí uns quants mesos a l’École des Beaux Arts de París 1874, on fou influït per l’estil de Léon Vandoyer, cosa que es reflectí en l’ornamentació de la majoria dels seus edificis Professionalment començà a treballar a Boston, i després a Chicago, a l’oficina de Dankar Adler, amb qui s’associà Si la primera obra conjunta Adler-Sullivan —el Rothschild Building 1881— fou construïda seguint les normes clàssiques, aviat passaren a investigar les possibilitats que oferien les estructures metàlliques i…