Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
claristori
Arquitectura
Últim pis de la nau d’una catedral gòtica ocupat gairebé íntegrament per finestrals.
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses publicacions, sobre…
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
Henry Hobson Richardson
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Format a l’École des Beaux-Arts de París, s’installà als EUA des del 1865 i inicià la seva obra dins els historicismes tòpics del moment gòtic en esglésies com la de Springfield o Renaixement en edificis comercials com l’Agawam National Bank A partir de la Trinity Church de Boston 1872-77, inicià l’estudi unitari de l’espai interior i dels volums exteriors dels edificis, simplificant més i més els elements decoratius Bé que sempre es mantingué fidel a les arrels del romànic i que frenà diverses experimentacions amb nous materials, és tingut com a precursor de l’arquitectura nord-americana…
Josep Buxareu i Gallart
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic, actiu a Barcelona.
Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’…
Jordi Bonet i Armengol
Arquitectura
Educació
Arquitecte i dirigent de l’escoltisme.
Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme…
Pasqual Calbó i Caldés
Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on…
Pere Blai

Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya, dissenyada per Pere Blai
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar.
Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…
Joan Margarit i Consarnau
Joan Margarit i Consarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Arquitectura
Poeta i arquitecte.
En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la…
,
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,