Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena 1956, en 1959-60 amplià estudis als EUA, a l’Illinois Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on conegué Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Richard Neutra El 1964 fundà el seu propi estudi a Viena Integrà algunes de les formes del secessionisme vienès al repertori propi del racionalisme Els edificis resultants han estat definits com “arquitectura conceptual” En són exemples una llarga sèrie de botigues a Viena, obres per a l’empresa Siemens a Munic 1969-72 i els projectes del…

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica,…

Estudià a Viena amb Otto Wagner, que l’influí molt El 1913 anà a Chicago i freqüentà —entre el 1918 i el 1921— l’oficina de Frank Lloyd Wright, de qui mantingué la concepció general de l’espai Construí, sobretot, habitatges unifamiliars El 1926 s’establí a Los Angeles La seva casa de King's Road, Hollywood, és considerada com el primer prototip d’habitatge californià La Lowell Beach House, a New Port Beach 1926, transporta a Amèrica la teoria del buit-ple, vertical-horitzontal de les obres de De Stijl La seva tasca fou revalorada a partir del 1960

Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare,…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

Estudià a Roma, amb C Fontana i, al Piemont, amb els seguidors de GGuarini El 1696 s’establí a Viena, on obtingué el títol d’enginyer Les primeres obres collegiata de Göltweig, al palau Schwarzenberg, 1697-1715 palau Dau-Kinsky, 1713-16, a Viena, assenyalen la influència de la monumentalitat del classicisme italià i francès Mort JMFischer von Erlach, fou nomenat arquitecte oficial de la cort 1720 i inicià la construcció del palau Belvedere 1720-45, la seva obra cabdal A Salzburg projectà la residència de Würzburg i la reconstrucció del castell de Mirabell

Deixeble d’O Wagner, fou un els fundadors de la Wiener Sezession 1897 Defensor de la simplicitat geomètrica, creà la Quadratel-Hoffmann , fórmula decorativa que alterna quadrats o rectangles blancs i negres Decorà el hall del palau de la Secessió a Viena 1902 i el 1903 feu el sanatori de Purkersdorf, on s’anticipà al seu temps El palau Stoclet de Brusselles 1905-11 és la seva obra cabdal Com a arquitecte municipal de Viena feu dues sèries de cases per a obrers 1924-25 i 1934 Feu el pavelló austríac de l’Exposició de París del 1925 i el de la Biennal de Venècia del…

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del…

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més…

Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…