Resultats de la cerca

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…

Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884

Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996

Destacà proclamant-se campió de Catalunya júnior en doble minitrampolí 1999 a les files de l’Agrupació Gimnàstica Alt Empordà Poc després ingressà a l’Associació Sant Martí Esport Fou campió d’Espanya de doble minitrampolí 2006 i aconseguí diversos podis tant en trampolí com en doble minitrampolí També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya amb el seu club i amb la selecció catalana Amb la selecció estatal, aconseguí la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat del Món 2005 i la plata al d’Europa 2006 També participà en el Campionat del Món 2007…

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc

Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…

La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…