Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ramon Guivernau Sans
Gimnàstica
Dissenyador d’aparells gimnàstics.
Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
aparell
Gimnàstica
Cadascun dels suports o instruments que serveixen per a executar els exercicis de gimnàstica artística.
Són aparells de gimnàstica artística la taula de salts i el terra aparells de gimnàstica artística masculina, les anelles, la barra fixa i les paralleles aparells de gimnàstica artística femenina, la barra d’equilibri i les paralleles asimètriques, i aparells de gimnàstica rítmica, els aparells manuals
Boris Anfiijanovič Šakhlin
Gimnàstica
Gimnasta ucraïnès d’origen rus.
Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles d’or a Melbourne 1956 en…
Club Esportiu Arabesk
Gimnàstica
Club de gimnàstica rítmica de Lleida.
Fundat el 2006, participa en campionats de Catalunya i Espanya en disciplines de cèrcol, aparells i mans lliures Entrena a les installacions del pavelló esportiu del collegi Mirafan Des del 2010 organitza el Torneig Internacional de Gimnàstica Rítmica
Beatriu Ballesté Goñi
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
S’inicià al Club Patrícia de Lleida En el seu palmarès destaquen quatre Campionats de Catalunya en la modalitat de conjunts, un Campionat d’Espanya 1988 i un subcampionat en aparells 1988 Fou membre de la selecció catalana i de la selecció espanyola júnior Ha estat tècnica del Club Patrícia i de la federació catalana, directora tècnica del centre de tecnificació de gimnàstica rítmica de Lleida i membre del Comitè Tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica
Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)
Gimnàstica
Gimnasta.
Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall amb arcs i…
,
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
Memorial Joaquim Blume

Cartell de l’edició del 2012 del Memorial Joaquim Blume
© FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA
Gimnàstica
Competició de gimnàstica artística reservada a gimnastes d’elit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume, organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica des de l’any 1969 a Barcelona.
Entre el 2004 i el 2009 se celebrà a Vilanova i la Geltrú Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina, ambdues puntuables per a la Copa del Món En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional És la competició gimnàstica més antiga de l’Estat espanyol i gaudeix de gran prestigi internacional
,