Resultats de la cerca

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics…

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de plata en salt i la de bronze en barra en el Campionat d’Espanya 1944 Aconseguí la tercera posició en la classificació general 1945, i guanyà la medalla d’or en salt, la de plata en barra i la de bronze en paralleles També obtingué la medalla d’or en salt 1946 i anelles 1946, 1947 del Campionat d’Espanya Així mateix, s’adjudicà la medalla d’or en la prova de salt del Campionat de Catalunya 1944, la medalla d’or en el concurs general de Catalunya 1946 i també l’or en barra, paralleles…

Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles…

L’any 1989 guanyà el seu primer títol estatal en categories inferiors i el 1992 ingressà al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya juvenil 1994 i medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Europa júnior 1996 En categoria sènior, fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1997, 1999, en què aconseguí la medalla d’or en la prova de cavall amb arcs i barra fixa i la de plata en paralleles 1998, així com la d’or en paralleles i la de plata en barra fixa 2002 També guanyà diverses medalles a la Copa d’Espanya Formà part de la selecció…

Filla d’una mare addicta a les drogues, fou educada pels seus avis materns juntament amb dues de les seves germanes Té doble nacionalitat, nord-americana i de Belize, d’on prové la seva mare S’inicià als sis anys en la gimnàstica i aviat demostrà unes grans aptituds per a aquest esport Abans de convertir-se en professional 2015 obtingué quatre medalles, dues de les quals d’or general individual i terra en el Campionat del Món d’Anvers del 2013 i cinc quatre d’or, en general individual, per equips, barra d’equilibri i terra en el Campionat del Món de Nanning del 2014…

Guanyadora de la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Seül el 1988 en el concurs individual, de la medalla d’or per equips URSS, de la medalla d’or en el salt al cavall i de la medalla d’argent en els exercicis a terra Fou campiona del món el 1989, campiona d’Europa el 1990 i subcampiona del món el 1991 En els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 obtingué la medalla d’or en el concurs per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques però per a ella fou un gran fracàs

S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume , al Gimnàs Blume El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1954-57, i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques Fou subcampiona d’Espanya 1954, guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez…

Iniciat en gimnàstica artística, l’any 2003 començà a practicar la gimnàstica aeròbica passant pels clubs Creu Alta Club, Club Esportiu Bunkay i el Club de Gimnasia La Mina-Gervasio Deferr Becat al CAR de Sant Cugat, debutà amb la selecció estatal l’any 2004 i un dels seus primers èxits fou la consecució de la medalla de plata al Campionat del Món júnior 2004 En categoria sènior, fou dues vegades campió del món individual 2008, 2012, dues vegades campió d’Europa 2009, 2011 i guanyà la medalla d’or als Jocs Mundials de Kaohsiung 2009 Prèviament havia aconseguit la medalla de plata…

Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72

Resident a Barcelona des dels nou anys, s’inicià en gimnàstica artística En el Campionat d’Espanya absolut del 1975 fou subcampiona i aconseguí la medalla d’or en maces i en cinta, en el del 1976 aconseguí el tercer lloc en la general i guanyà l’or en cèrcol, la plata en cinta i corda i el bronze en pilota El 1977 guanyà el Campionat de Catalunya D’altra banda, participà al Campionat del Món 1975, 1977 Posteriorment fou entrenadora