Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
gimnàstica de trampolí
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies en un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…
gimnàstica acrobàtica
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició, també coneguda com acrosport, consistent a executar una sèrie de figures en equilibri i elements acrobàtics sobre una superfície de 12 × 12 m.
Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…
gimnàstica rítmica
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
Alba de las Heras Fernández
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en aeròbic.
Començà a practicar la gimnàstica al Gimnàs Claret GYC de Manresa El 1992 s’inicià en aeròbic i un any després participà en la seva primera competició internacional Fou professora de Jonathan Cañada, amb qui competí en les proves per parelles i amb qui aconseguí tots els seus títols Estigué en actiu en dues etapes, en les quals es proclamà campiona del món per parelles 1996 i guanyà les medalles de plata 2004 i de bronze 1997 mundials En la modalitat de trios, fou campiona del món 2002, formant equip amb Jonathan Cañada i Israel Carrasco Així mateix, aconseguí la medalla d’or en…
gimnàstica artística
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…
Sandra Mitjans Román
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en trampolí.
Membre del Club d’Esports Vendrell, fou becada al CAR de Sant Cugat Es proclamà campiona d’Espanya en la modalitat de sincronisme juntament amb Maria Terrones 2009
David García Martínez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en aeròbic.
Començà a fer gimnàstica aeròbica l’any 2000 i el 2002 entrà en la selecció espanyola Fou cinquè en la modalitat de parelles de l’Europeu de la FISAF del 2002
Albert Robleda
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzat en trampolí, fou campió d’Espanya d’aquesta modalitat en tres ocasions 1990, 1991, 1992 i un cop de sincronisme 1993 Participà en tres Campionats del Món de trampolí 1992, 1994, 1996
Sara Torres
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica aeròbica.
S’inicià en gimnàstica esportiva, dansa i jazz, però s’especialitzà en aeròbic Fou campiona d’Espanya de la modalitat de trios 1992, 1993, primer amb Carme Siñol i Sena Gausi, i després amb Carme Siñol i Jordi Bertrán Amb aquests dos últims es proclamà campiona del món de trios 1993
Alba Ariño Nuez
Gimnàstica
Gimnasta.
S’inicià en gimnàstica rítmica a l’AE Eixample, i posteriorment competí amb el Club Muntanyenc Sant Cugat L’any 2004 debutà en gimnàstica estètica, modalitat en la qual s’especialitzà, i formà part del primer equip que s’estrenava per als Mundials Participà en tots els Campionats del Món entre els anys 2004 i 2010