Resultats de la cerca

Fou creada el 1923 amb el nom de Confederació Gimnàstica Catalana i el seu primer president va ser Carles Comamala Presidents de la Federació Catalana de Gimnàstica Després de la Guerra Civil, aquest organisme es quedà sense president i el 1946 esdevení una delegació de la federació espanyola Té la seu a l’anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona S’encarrega de regular i promoure la pràctica de la gimnàstica en totes les seves modalitats artística, rítmica, aeròbica, de trampolí, acrobàtica i estètica La Federació Catalana acostuma a nodrir les seleccions espanyoles de les…

S’inicià al Club Calvo y Munar-Rodeira de Madrid Fou campiona d’Espanya en concurs complet 1983 i conquerí dues medalles d’or en els Jocs Mediterranis 1983, en les modalitats per equips i salts Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, així com en tres Mundials i tres Europeus 1981, 1983, 1985 Es retirà a dinou anys Posteriorment fou campiona d’Espanya d’aeròbic 1996

Fundat l’any 1979, amb el temps s’especialitzà en la gimnàstica esportiva Actualment centra la seva activitat en la gimnàstica artística, masculina i femenina, individual i per equips, en totes les categories i modalitats, i participa tant en competicions locals com internacionals, com els Campionats d’Europa Disposa de les installacions del complex esportiu municipal Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs de gimnàstica artística femenina 2011, on obtingué la primera posició

S’inicià al Club Aeròbic Montcada, i posteriorment competí a les files de l’INEFC de Barcelona i del CE Bunkay Debutà amb la selecció estatal l’any 2006 a l’Obert de França i ha participat en diversos Campionats del Món i d’Europa en les modalitats de parelles i trios Fou campiona d’Espanya de parelles mixtes 2008, amb Ivan Parejo, i de trios 2006, 2011, i subcampiona de les dues especialitats en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya per equips amb el CE Bunkay i campiona de Catalunya individual És entrenadora del Club de Gimnàstica La Mina-Gervasi Deferr i del Club…

En acrobàcia n'hi ha diverses modalitats, entre les quals es destaquen el trapezi doble , conjunt de dos trapezis horitzontals parallels o en línia damunt els quals dos acròbates executen exercicis simultanis, i el trapezi volant , sostingut amb cordes molt llargues, vers el qual es llança un acròbata des d’una plataforma per agafar-se sia a les mans d’un altre acròbata en posició invertida sobre un aparell anomenat cadira, sia en un altre trapezi, en l’anomenat salt de bastó a bastó, força més rar i difícil Els exercicis en el trapezi volant són anomenats passos, els més…

Fou fundada el 2004 recollint el testimoni de la Unió Catalana Esportiva de Clubs de Twirling, entitat precursora constituïda el 1999 Amb seu a Amposta, l’any 2011 comptava amb 22 clubs associats Ha organitzat competicions internacionals com el Campionat d’Europa de Twirling a l’Hospitalet de Llobregat 1994, la Copa d’Europa de Clubs a Reus 1999 –on diversos equips catalans obtingueren medalles d’argent i bronze– i el Campionat del Món a Badalona 2003, on la selecció de Catalunya va competir per primera vegada, encara com a membre provisional de la federació internacional La condició de…

Iniciat en gimnàstica artística, l’any 2003 començà a practicar la gimnàstica aeròbica passant pels clubs Creu Alta Club, Club Esportiu Bunkay i el Club de Gimnasia La Mina-Gervasio Deferr Becat al CAR de Sant Cugat, debutà amb la selecció estatal l’any 2004 i un dels seus primers èxits fou la consecució de la medalla de plata al Campionat del Món júnior 2004 En categoria sènior, fou dues vegades campió del món individual 2008, 2012, dues vegades campió d’Europa 2009, 2011 i guanyà la medalla d’or als Jocs Mundials de Kaohsiung 2009 Prèviament havia aconseguit la medalla de plata al Campionat…

Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa…

Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…

Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…