Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Borda
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Vilar de Cabó.
Apareix esmentada en el cens de 1860
Bene Beraq
Ciutat
Ciutat de la plana de Sharon, Israel, que constitueix un suburbi de Tel-Aviv.
L’antiga Bene Beraq apareix esmentada a la Bíblia com a centre escolar del Talmud
Mas Vilella

Mas Vilella (Súria)
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del municipi de Súria (Bages).
Apareix com habitatge en un cens del 1877 Segons consta a la façana, fou remodelat el 1913
Tomoví
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví
.
El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès El 1202 consta com a castell termenat, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana
Fenollet
Masia
Masia i antic terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NE del poble de Montanissell, vora el camí d’Organyà.
Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
Poltava
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Vorskla afluent del Dnièper, és un important nucli industrial construccions mecàniques, metallúrgia, producció de diamants sintètics, indústria alimentària i lleugera Centre d’ensenyament superior i d’ensenyament mitjà especial Les primeres mencions sobre la ciutat daten del 1174, bé que amb el nom de Ltava Apareix com a Poltava en els annals del 1430, any en què fou cedida per Lituània als tàtars Devastada sovint durant els s XVI i XVII, esdevingué potència cosaca en passar a Rússia 1667 Pere I el Gran, en la famosa batalla de Poltava 1709, hi derrotà l…
Sais
Ciutat
Antiga ciutat egípcia, situada 144 km al SE d’Alexandria, que correspon a l’actual Ṣā al-Ḥaǧar.
Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva preeminència política…