Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
la Borda
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Vilar de Cabó.
Apareix esmentada en el cens de 1860
Mas Vilella

Mas Vilella (Súria)
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del municipi de Súria (Bages).
Apareix com habitatge en un cens del 1877 Segons consta a la façana, fou remodelat el 1913
dipes
Arqueologia
Vas per a beure, amb dues nanses.
El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma
Tomoví
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví
.
El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès El 1202 consta com a castell termenat, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana
Fenollet
Masia
Masia i antic terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NE del poble de Montanissell, vora el camí d’Organyà.
Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada
el Bon Pastor
Arqueologia
Cristianisme
Atribut aplicat a Crist, partint de la paràbola evangèlica sobre el pastor que deixa les noranta-nou ovelles per anar a cercar l’ovella esgarriada, i d’altres passatges en què Crist mateix s’anomena pastor.
Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles així a les catacumbes de Priscilla segle III, en diversos mosaics, com el d’Aquileia segle IV, en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans atribuïda al segle III Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Galla Placídia, a Ravenna segle V, assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements…
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…