Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
principi de vinilogia
Química
Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.
Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues
vinilidè
Química
Radical bivalent derivat de l’etè per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen d’un dels seus àtoms de carboni, de fórmula
.
La presència del radical vinilidè en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè i en el difluorur de vinilidè
resina vinílica
Química
Denominació genèrica de les resines formades per polimerització de monòmers vinílics, com ara clorur de vinil, acetat de vinil, diclorur de vinilidè, acrilat i metacrilat demetil, acrilonitril, estirè i èters alquilvinílics, etc. En són exemples característics el poli(acetat de vinil), elpoliacrilonitril, el poli(clorur de vinil) i el poliestirè.
vinílic | vinílica
viníleg | viníloga
reacció de vinilació
Química
Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic, d’acord amb l’esquema: HC ≡CH + H -Z →H2C=CH - Z.
D’aquesta manera, l’acetilè addiciona cianur d’hidrogen per a formar acrilonitril, alcohols per a formar èters alquilvinílics, àcids carboxílics per a formar èsters vinílics, amines secundàries per a formar enamines o l’acetilè mateix per a formar butení Alguns d’aquests processos, com és ara l’addició de metanol a l’acetilè, són d’importància industrial en la preparació de monòmers vinílics
vinilacetilè
Química
Gas incolor, inflamable i explosiu, d’olor acetilènica, soluble en els solvents orgànics i insoluble en aigua, que es condensa a 5,6°C.
Hom l’obté per dimerització de l’acetilè, fent passar un corrent d’aquest pel si d’una dissolució de clorur cuprós i cloruramònic en àcid clorhídric És emprat en la preparació del cloroprè i en síntesi orgànica
vinil
Química
Radical derivat de l’etè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, de fórmula H2C=CH-.
La presència del radical vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització acetat de vinil, clorur de vinil, acrilonitril, estirè
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
placa filtrant
Química
Làmina constituïda per un material porós, generalment vidre sinteritzat, a través de la qual hom pot efectuar filtracions.
Hom l’empra acoblada a diversos atuells de laboratori, principalment embuts