Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en la identificació del crom, del manganès i del vanadi…
perforació
Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
gas hilarant
Química
Medicina
Òxid nitrós, emprat com a anestèsic i caracteritzat pel fet de provocar hilaritat abans d’insensibilitzar.
sedimentació
Física
Química
Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.
pes fórmula
Física
Química
Suma dels pesos atòmics dels àtoms que intervenen en la fórmula més simple d’una substància.
El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11
pentanal
Química
Aldehid alifàtic.
És un líquid incolor, d’olor agradable, que bull a 120°C i té una densitat de 0,810 És lleugerament soluble en l’aigua i solubre en alcohol i èter Hom l’obté per oxidació del n -pentanol pentanol i també mitjançant el procés oxo És emprat com a aromatitzant
aldehid salicílic
Química
Líquid oliós, incolor, amb olor d’ametlles amargues, soluble en alcohol, èter i benzè, que bull a 197°C
.
Hom l’obté per la reacció de Reimer-Tiemann, a partir del fenol És emprat com a agent quelant en anàlisi química, en perfumeria i en la síntesi de la cumarina
salicilat de metil
Farmàcia
Química
Líquid oliós incolor que ocorre en les fulles de Gualtheria procumbens i en la clofolla del bedoll (Betulia lenta) i confereix a les essències d’aquests vegetals llur olor característica.
És soluble en els solvents orgànics i poc soluble en l’aigua Bull a 223°C i es congela a -8°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per esterificació de l’àcid salicílic amb metanol Presenta acció antireumàtica i és emprat en el tractament tòpic de les neuràlgies