Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’assegurar l’…
criometria
Química
Mesura de les temperatures de congelació de les dissolucions.
En aplicar-hi la llei de Raoult, hom pot determinar la concentració de solut en la dissolució crioscòpia
cadena
Gramàtica
En gramàtica generativotransformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una frase ( arbre de derivació d'una frase
) mitjançant les regles de reescriptura.
En els estadis intermediaris, els símbols d’aquestes successions són molt heterogenis, i depenen de l’ordre com hagin estat aplicades les regles Quan la cadena ja no conté sinó formants, i no cal aplicar-li sinó les regles morfonològiques d’on sortirà la representació fonètica, és una cadena terminal terminal string En un altre sentit, convé de distingir entre les cadenes bàsiques basic strings , que són les cadenes terminals constitutives de les estructures profundes, la combinació de les quals compon les estructures de superfície
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química,…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
agent d’acoblament
Química
Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.
Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a…