Resultats de la cerca

Hom l’obté sintèticament per oxidació del geraniol o el nerol És emprat en la síntesi de la vitamina A i molt àmpliament en perfumeria

Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina

Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni

Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis

Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones

El més important és l’ acetoacetat d’etil , CH 3 COCH 2 COOC 2 H 5 , que en realitat existeix com una mescla en equilibri de dos tautòmers la forma cetònica i la forma enòlica, la primera de les quals domina àmpliament a la temperatura ordinària És un líquid d’olor agradable que bull a 180,8°C, lleugerament soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics usuals S’obté a partir de l’acetat d’etil, tractant-lo, per exemple, amb sodi metàllic, i industrialment serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l’antipirina

Utilitzà la força motriu de les cascades del Niàgara Durant la Primera Guerra Mundial estengué àmpliament la seva producció, que cresqué a un ritme sostingut i diversificà la seva producció, inicialment circumscrita als adobs químics, vers una àmplia gamma de productes, com ara  les fibres sintètiques, els productes farmacèutics, els plàstics i els  pigments inorgànics Després de la Segona Guerra Mundial dugué a terme nombroses adquisicions i s’introduí en el camp dels cosmètics, dels productes de neteja domèstics i de la construcció Els anys setanta fou una de les primeres empreses…

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a…

De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat varia entre 1,01…

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…