Resultats de la cerca

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…

Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884

Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…