Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
helofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a resistir períodes llargs d’inundació.
Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
reducció
Química
Originalment, terme emprat per a designar les transformacions dels òxids metàl·lics en els corresponents metalls lliures mitjançant eliminació d’oxigen.
Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que aquests han…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
potencial biòtic
Ecologia
Índex de l’increment més alt possible d’una població, que resulta d’una natalitat màxima acompanyada d’una mortalitat mínima.
explosió nuclear
Física
Química
Reacció de fissió o de fusió nuclear molt ràpida, acompanyada de l’alliberament d’una gran quantitat d’energia tèrmica (bomba nuclear).
columna
Química
Aparell de forma cilíndrica d’altura molt més gran que el diàmetre, de què hom se serveix per a posar en contacte, generalment a contracorrent, dues fases (líquid-líquid o líquid-gas).
Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la…
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del…
gas lacrimogen

Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…