Resultats de la cerca
Es mostren 1679 resultats
vanil·lina
Química
Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla.
És un sòlid cristallí incolor, d’olor característica molt agradable, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 81°C Hom l’obté de les seves fonts naturals, tant de la vainilla com de les aigües mares resultants de l’extracció de la lignina de la polpa de la fusta en la indústria del paper
decahidronaftalè
Química
Hidrocarbur bicíclic que es presenta en les formes isomèriques cis-
i trans-
.
En ambdós esteroisòmers els anells del ciclohexà adopten la forma de “cadira" La forma trans- és un líquid incolor que bull a 185°C i és bastant soluble en alcohol la cis- bull a 195°C i és molt soluble en alcohol La forma comercial és una mescla de les formes cis- i trans- fa olor de naftalè És obtingut per hidrogenació del naftalè i emprat com a dissolvent
classificador | classificadora
Química
Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metal·lúrgiques.
El classificador hidràulic més senzill és el de flux encreuat , que treballa en règim continu i consisteix en un canal semicilíndric inclinat uns 12°, a l’interior del qual hi ha un transportador de vis sens fi que recull les sorres sedimentades del fons del canal i les duu fins a la part alta de descàrrega A l’extrem inferior hi ha un sobreeixidor per on surt el líquid amb els llims, lliure de sorres Tots els classificadors hidràulics treballen semblantment, i només varien la forma del recipient i el sistema transportador
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1 193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JCMarignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina WKlemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
carbó de retorta
Geologia
Tecnologia
Química
Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització de part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
Carboni gairebé pur, és emprat per a fabricar elèctrodes
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que…
substància pura
Química
Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla
.
Les substàncies pures no poden ésser resoltes en d’altres de més simples per mètodes físics Hom acostuma a classificar les substàncies pures en simples element i compostes compost
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
liòfil | liòfila
Química
Dit de les substàncies les partícules de les quals, en estat de dispersió, tenen una forta estabilitat, a causa de llur solvatació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina