Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
acetal polivinílic
Química
Qualsevol dels polímers constituïts per acetals, en els quals l’alcohol combinat amb l’aldehid és alcohol polivinílic
.
Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest grau, pitjor és…
àcid pimèlic
Química
Àcid dicarboxílic saturat que es troba en l’oli de ricí.
És un sòlid cristallí que es fon a 105-106°C És soluble en aigua, alcohol i èter Pot ésser obtingut per reducció de l’àcid salicílic, seguida d’hidròlisi àcida És emprat en la indústria dels plastificants i com a monòmer per a copolimeritzacions
mannan
Química
Nom genèric dels polisacàrids, polímers de mannosa [(C6H1 0O5)n], que actuen com a materials de reserva en els vegetals.
Un dels primers que hom estudià fou el del salep, la hidròlisi del qual demostrà que la d -mannosa és l’únic constituent d’aquest polisacàrid Els mannans entren en la composició de la fusta de les coníferes, juntament amb la cellulosa, i en el mannà
àcid peroxomonosulfúric
Química
Peroxoàcid mineral sòlid, cristal·lí i de color blanc, que es fon amb descomposició a 45°C.
És anomenat també àcid de Caro Hom l’obté per acció del peròxid d’hidrogen sobre l’àcid sulfúric concentrat o per hidròlisi de l’àcid peroxodisulfúric Presenta un gran poder oxidant, i reacciona explosivament en molts casos És emprat en anàlisi química per a investigar la presència de bases nitrogenades
fosgen
Química
Gas d’olor sufocant, fortament metzinós, obtingut per reacció del clor amb monòxid de carboni.
Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments
vanadil
Química
Denominació genèrica, no acceptada per la IUPAC, dels oxocations derivats del vanadi.
En són coneguts dos el dioxovanadi V, VO₂⁺, que s’origina per dissolució de l’òxid de vanadi V en medis fortament àcids i és incolor, amb estructura angular, i l' oxovanadi IV , VOH₂O₅ 2+ , que ocorre en molt diverses sals, pot ésser generat per hidròlisi de l’oxiclorur de vanadi VOCl₂ i presenta coloració blava
3-
O
-metildopa
©
Farmàcia
Química
Metabòlit majoritari de la levodopa.
Sintèticament, és obtingut per hidròlisi de la N -benzoil-4-hidroxi-3-metoxifenilalanina amb àcid clorhídric diluït i es presenta en forma de cristalls que es fonen a 255-256°C amb descomposició En l’organisme és un precursor de la dopamina a través de la seva desmetilació parcial i en medicina és emprada com a antiparkinsonià
àcid permangànic
Química
Oxoàcid mineral que existeix únicament en solució.
Hom l’obté per hidròlisi de l’òxid de manganès Mn 2 O 7 , per acció de l’àcid sulfúric sobre el permanganat de bari o tractant el permanganat potàssic amb àcid fluorosilícic H 2 SiF 6 És un àcid fort, les sals del qual no s’hidrolitzen, i presenta un caràcter oxidant enèrgic tant en medi àcid com neutre o bàsic
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
pirimidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un sòlid que es fon a 22°C, bull a 124°C i és soluble en l’aigua i l’alcohol Presenta caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques Fou sintetitzada el 1900 per Sigmund Gabriel Un gran nombre de derivats de la pirimidina anomenats bases pirimidíniques pirimidínic són de gran importància biològica i formen part dels àcids nucleics nucleic, dels quals són obtinguts per hidròlisi total