Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
pila de Weston
Química
Pila patró l’elèctrode positiu de la qual consisteix en mercuri revestit de sulfat de mercuri (I) sòlid, i l’elèctrode negatiu és una amalgama de cadmi al 12,5%.
L’electròlit és constituït per una solució saturada de sulfat de cadmi La força electromotriu d’aquesta pila, a temperatura constant, és donada per l’expressió on t és la temperatura en graus centígrads La pila de Weston té aplicació en el calibratge de potenciòmetres
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
fotosensibilitzador
Química
Nom genèric de les substàncies que catalitzen les reaccions fotoquímiques en presència de llum.
El clor, els vapors de mercuri i de cadmi i la clorofilla són fotosensibilitzadors
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons…
regla de Trouton
Química
Relació aproximada, enunciada per A. Pictet l’any 1876 i estudiada sistemàticament per F. Trouton l’any 1884, que estableix que el quocient entre l’entalpia molar de vaporització d’un líquid (ΔHv) i la seva temperatura absoluta d’ebullició (Te) és constant i igual a 21 si ΔHv s’expressa en calories.
Un corollari d’aquesta relació és la constància aproximada de l’entropia de vaporització de les substàncies líquides Cal fer esment del fet que els líquids associats presenten desviacions notables aigua, 26,1 etanol, 26,9, i també els líquids de punt d’ebullició elevat cadmi, 22,9 argent, 24,6 i els de pes molecular i de punt d’ebullició baixos nitrogen, 17,2 oxigen, 18,1 L’any 1915 JH Hildebrand introduí en aquesta regla una modificació, consistent a mesurar les entropies de vaporització a temperatures tals que les concentracions moleculars del vapor P/RT fossin constants, amb…
diòxid de nitrogen
Química
Líquid que bull a 26°C i es congela a —11°C.
Hom l’obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric, segons la reacció NO + 1/2O₂ →NO₂ + 13,57 kcal És anomenat també diòxid de nitrogen NO monòmer , o tetròxid de nitrogen N₂O₄ dímer L’equilibri N₂O₄ ⇌2NO₂ depèn de la temperatura i de l’estat físic Pot ésser obtingut per descomposició del nitrat de plom, segons la reacció PbNO₃₂ →PbO + 2NO₂ + O₂ És una substància tòxica i molt reactiva en presència de bases sofreix dismutació i dóna nitrits i nitrats, segons la reacció N₂O₄ + 20H₂ - →NO₂ - + NO₃ - + H₂O El diòxid de nitrogen és un agent oxidant emprat en el procés de les cambres de plom…
pigment
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments…
superòxid
Química
Cadascun dels composts que contenen l’anió hiperòxid (O2 ) associat amb un metall fortament electropositiu.
Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals…
pila
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…