Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
levigació
Química
Separació granulomètrica de les partícules d’una substància per mitjà d’un corrent fluid (aigua o aire) ascendent.
Les partícules, com a conseqüència de les diferències de velocitat ascendent en funció de llurs dimensions primera llei de Stokes, se separen en diverses capes, les quals permeten llur classificació
refinadora
Química
Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.
La massa fabricada passa per un joc de corrons, dotats de moviment de rotació i cadascun d’una velocitat superior a l’anterior, i és treta de l’últim corró amb un llevador
impediment estèric
Química
Dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.
Aquesta és deguda als efectes estèrics dels elements geomètrics de la molècula Així, els grups funcionals voluminosos poden dificultar l’apropament dels grups reactius, la qual cosa fa disminuir la velocitat de la reacció
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de…
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats…
sobretensió
Química
Diferència entre el potencial Ei que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri Eo que adquireix l’elèctrode en contacte amb la solució quan no passa corrent a través d’ell, definida per η = Ei — Eo
.
El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió de transferència de càrrega η t i una sobretensió de cristallització η c ,…
freó
Química
Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età.
A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol
heptà
Química
Alcà que és present en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.
El més important és el n -heptà, líquid inflamable que bull a 98,4°C i que s’inflama a -1°C, insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprat, juntament amb l’isooctà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
octà
Química
Alcà que ocorre en el petroli i que pot presentar 18 isòmers de cadena.
Els més importants són el n-octà , que bull a 126°C i és emprat com a dissolvent, i l' isooctà 2,2,4-trimetilpentà, líquid d’un punt d’ebullició de 99,2°C, emprat, juntament amb el n -heptà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon