Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
àcid p-aminobenzoic
Química
γ-Aminoàcid aromàtic, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, que forma cristalls fàcilment oxidables que es fonen a 187°C.
És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus…
àcid m-aminobenzoic
Química
Producte intermediari en la fabricació de colorants.
Forma cristalls que es fonen a 174°C, lleugerament solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics
aminobenzoic | aminobenzoica
Química
Dit d’un compost azoic que resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica.
aminoazoic | aminoazoica
Química
Dit d’un compost azoic que resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica.
Els composts aminoazoics comprenen nombrosos colorants azoics importants i —els monoazoics— són emprats també com a intermediaris en la fabricació de colorants disazoics
aminoalcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.
Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones
amina

Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
transposició al·lílica
Química
En un sistema de tres carbonis amb un enllaç doble
transposició que desplaça aquest a la posició adjacent
amb migració simultània d’un substituent que preexistia en el sistema o que hi entra (per substitució) en produir-se la transposició.
La transposició allílica s’explica, en general, pels mecanismes S N 1 i S N 2 ' i sovint no és total hom obté una mescla dels productes transposat i no transposat
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…
posició al·lílica
Química
En les molècules orgàniques, posició o posicions adjacents a un enllaç doble carboni-carboni.
alcohol al·lílic
Química
Líquid d’olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pell, miscible amb aigua i amb molts solvents orgànics, que bull a 97°C.
És obtingut per hidròlisi del clorur d’allil, per isomerització catalítica de l’epoxipropà a 230-280°C, per deshidratació del propilenglicol, i per reducció de l’acroleïna amb isopropanol en fase vapor acetona Al laboratori és preparat fàcilment escalfant glicerol amb àcid fòrmic L’alcohol allílic és un producte intermediari en certs procediments de fabricació del glicerol i de l’acroleïna a partir del propilè, i és utilitzat per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants