Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
flit
Química
Marca registrada d’un insecticida emprat antigament, constituït per una mescla d’oli de crisantem diluït en petroli.
flavona
Flavona
©
Química
Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.
Té el punt de fusió entre 99-100ºC De la flavona, com també de la isoflavona 3-fenil-4 H -1-benzopiran-4-ona, deriven tota una sèrie de pigments grocs molt difosos entre les plantes, com la quercitrina Alguns pigments d’aquesta mena ja eren emprats a l’edat mitjana per a tenyir i estampar, i encara ho són avui dia Hom ha arribat a aïllar més de 70 flavones les isoflavones són menys nombroses Alguns derivats de les flavones tenen efecte sobre la permeabilitat de les parets capillars vitamina P Entre altres, hom pot esmentar la quercetina, la rutina i l’hesperidina
flavantrona
Química
Colorant de tina obtingut el 1901 per R. Bohn com a resultat de fondre la β-aminoantraquinona a una temperatura per sobre dels 270°C.
Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G Actualment és obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè
flama
Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…
fitosterol
Química
Nom genèric de cadascun dels alcohols d’alt pes molecular aïllats de plantes i que tenen uns 30 àtoms de carboni.
Entre altres, hi ha l’estigmasterol i el sitosterol Sovint són òpticament actius, insolubles en aigua i solubles en els solvents orgànics
filtre
Química
Cos porós emprat en la filtració a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió.
El filtre pot ésser una làmina porosa paper, teixit, etc, un suport tela metàllica, teixit, etc, on hom diposita una pellícula d’un coadjuvant de la filtració, o bé una massa d’un producte porós sorra, carbó polvoritzat, etc
filtrat
Química
Líquid clar, resultat d’una filtració, que no conté matèria en suspensió.
fibrociment
Construcció i obres públiques
Química
Material per a la construcció, constituït per una barreja de ciment pòrtland i fibres d’amiant, d’una elevada resistència mecànica, ininflamable i molt resistent a l’acció dels agents atmosfèrics.
Hom l’empra en forma de tubs, de planxes ondulades, de grans recipients, etc, com a material de cobriment, de revestiment, com a aïllant tèrmic, per a dipòsits, en conduccions per a líquids, etc
fibra de vidre
Química
Indústria tèxtil
Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat, generalment entre 1 μm i 8 μm.
Per la seva gran resistència mecànica i la seva ininflamabilitat, hom l’empra com a reforçant en teixits especials, com a aïllant tèrmic i en teixits per a filtres industrials