Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
reacció de vinilació
Química
Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic, d’acord amb l’esquema: HC ≡CH + H -Z →H2C=CH - Z.
D’aquesta manera, l’acetilè addiciona cianur d’hidrogen per a formar acrilonitril, alcohols per a formar èters alquilvinílics, àcids carboxílics per a formar èsters vinílics, amines secundàries per a formar enamines o l’acetilè mateix per a formar butení Alguns d’aquests processos, com és ara l’addició de metanol a l’acetilè, són d’importància industrial en la preparació de monòmers vinílics
vinilacetilè
Química
Gas incolor, inflamable i explosiu, d’olor acetilènica, soluble en els solvents orgànics i insoluble en aigua, que es condensa a 5,6°C.
Hom l’obté per dimerització de l’acetilè, fent passar un corrent d’aquest pel si d’una dissolució de clorur cuprós i cloruramònic en àcid clorhídric És emprat en la preparació del cloroprè i en síntesi orgànica
vinil
Química
Radical derivat de l’etè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, de fórmula H2C=CH-.
La presència del radical vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització acetat de vinil, clorur de vinil, acrilonitril, estirè
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
placa filtrant
Química
Làmina constituïda per un material porós, generalment vidre sinteritzat, a través de la qual hom pot efectuar filtracions.
Hom l’empra acoblada a diversos atuells de laboratori, principalment embuts
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de contacte El…
sofre plàstic
Química
Varietat del sofre que hom obté per refredament ràpid del sofre fos.
Gaudeix de propietats elàstiques i, estructuralment, és constituït per cadenes de sofre amb enrotllament espiral És paramagnètic i inestable, i es transforma ràpidament en sofre
monoclorur de sofre
Química
Líquid groguenc, d’olor penetrant molt irritant, que es congela a -80°C i bull a 138°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i és miscible amb alcohol i solvents apròtics Hom l’obté per acció del clor sobre el sofre fos i troba aplicació com a solvent del sofre, agent clorant, en la vulcanització del cautxú i en la metallúrgia de l’or
hexafluorur de sofre
Química
Gas incolor poc soluble en l’aigua i soluble en els medis orgànics.
No és tòxic i troba aplicació com a dielèctric