Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
antimonat | antimonada
mantega
Química
Nom donat a diverses substàncies anàlogues, per llur consistència, a la mantega.
Entre aquestes cal esmentar la mantega d’antimoni SbCl 3 , la mantega d’estany SnO hidratat i la mantega de zinc ZnCl 2
flavantrona
Química
Colorant de tina obtingut el 1901 per R. Bohn com a resultat de fondre la β-aminoantraquinona a una temperatura per sobre dels 270°C.
Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G Actualment és obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè
antimonós | antimonosa
Química
Que conté antimoni, dit especialment dels composts d’antimoni en els quals aquest és trivalent.
antimònic | antimònica
Química
Que conté antimoni, dit especialment dels composts d’antimoni en els quals aquest és pentavalent.
triclorofluorometà
Química
Líquid incolor i gairebé inodor, molt volàtil, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,490 i bull a 24°C.
Hom l’obté per reacció del tetraclorur de carboni amb fluorur d’hidrogen en presència de pentafluorur d’antimoni, i és emprat com a solvent, refrigerant freó, agent propellent i extintor És conegut correntment com a freó 11
diclorodifluorometà
Química
Gas incolor, no corrosiu i ininflamable, de punt d’ebullició -29,8°C.
És obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen, en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador És molt emprat com a refrigerant i com a propellent d’aerosols És conegut amb els noms d' Arcton 6, Freon 12 i Frigen 12
llumí
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0120434_COREL527919.jpg)
Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…