Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
metal·lat | metal·lada
metal·lar
Química
Fixar un àtom d’un element metàl·lic (sobre un compost químic, especialment orgànic).
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
metaldehid
Química
Tetràmer cíclic de l’acetaldehid, de fórmula
.
Hom el prepara per tractament de l’acetaldehid amb unes gotes d’àcid sulfúric concentrat a 0°C És un sòlid blanc de punt de fusió 246°C És emprat en l’agricultura com a metzina per a cargols i llimacs
àcid metafosforós
Química
Àcid monobàsic de fórmula HPO2.
Constitueix una forma deshidratada de l’àcid ortofosforós Tenen importància les seves sals, els metafosfits
àcid metafosfòric
Farmàcia
Química
Àcid monobàsic d’aspecte vitri, de fórmula (HPO3)n, que hom obté per escalfament dels àcids ortofosfòric o pirofosfòric a 300°C, o per calcinació del fosfat amònic, segons l’equació (NH4)2HPO4 →HPO3+2NH3+H2O.
Es diferencia dels àcids ortofosfòric i pirofosfòric perquè produeix la coagulació de les dissolucions d’albúmina És emprat en odontologia i en química analítica
metafosfit
Química
Qualsevol sal de l’àcid metafosforós (HPO2)n
.
Hom l’obté per combustió de la fosfina en presència d’una quantitat limitada d’aire
metafosfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid metafosfòric (HPO3)n
.
Ni l’àcid ni les seves sals no es presenten en forma monòmera Els metafosfats alcalins són solubles en aigua, i els dels altres metalls són insolubles Els metafosfats es poden transformar en ortofosfats per acció de les bases, mitjançant dissolucions alcalines, o per fusió amb hidròxids o carbonats alcalins