Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
aigua bòrica
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’àcid bòric al 3%.
Emprada com a antisèptic, especialment per a rentar els ulls
aigua blanca
Farmàcia
Química
Solució aquosa a l’1-2% d’acetats bàsics de plom, anomenada així perquè en preparar-la diluint amb aigua natural una solució concentrada, s’obté una suspensió lletosa de carbonat i sulfat de plom, formats a partir dels anions presents en l’aigua utilitzada.
L’aigua blanca era emprada externament com a astringent i com a sedatiu contra inflamacions superficials i contra contusions sense ferida
aigua blana
Farmàcia
Química
Denominació tècnica de l’aigua dolça que, ja d’origen o bé per un tractament de desenduriment, conté en solució quantitats febles o nul·les d’ions calci, magnesi o d’altres metalls pesants.
Cou bé els llegums
aigua bidestil·lada
Farmàcia
Química
Aigua que ha sofert dues destil·lacions a fi d’obtenir-la amb un grau de puresa superior al de l’aigua destil·lada ordinària.
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
aigua albuminosa
Farmàcia
Química
Aigua barrejada amb clares d’ou, que és emprada com a antídot en intoxicacions per via gàstrica.
aigua
La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…
poder aglutinant
Química
Característica que mesura, en una hulla, la seva qualitat des del punt de vista de la possibilitat d’obtenció de coc metal·lúrgic.
El poder aglutinant és determinat transformant en coc diverses mescles d’hulla i de sorra i comprovant el pes màxim de sorra que pot aglutinar el coc obtingut, tot conservant un mínim de resistència mecànica
àcid adípic
Química
Sòlid cristal·lí, de color blanc, que es fon a 152°C, soluble en alcohol i acetona, lleugerament soluble en aigua.
És preparat industrialment oxidant en fase líquida, als voltants de 80°C, la barreja de ciclohexanol i ciclohexanona provinent de l’oxidació del ciclohexà L’oxidació pot ésser feta amb àcid nítric diluït catalitzador a base de coure i vanadi o amb aire àcid acètic com a diluent, acetals de manganès i de coure com a catalitzadors La principal utilització de l’àcid adípic és en la fabricació del niló 66, de manera directa per a obtenir l’adipat d’hexametilendiamina i també de vegades indirectament per a obtenir la diamina passant per l’adiponitril Altres aplicacions són la…