Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
reflux
Química
Operació consistent en l’ebullició d’un líquid en un recipient, generalment un matràs, de tal manera que els vapors, en condensar-se en un refrigerant convenientment acoblat a la part superior del sistema, reflueixin.
La finalitat química del reflux és de mantenir un sistema obert a una temperatura constant, generalment la del punt d’ebullició del solvent emprat, conservant igualment constants el volum i la composició del sistema
refineria
Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
refinadora
Química
Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.
La massa fabricada passa per un joc de corrons, dotats de moviment de rotació i cadascun d’una velocitat superior a l’anterior, i és treta de l’últim corró amb un llevador
refinació
Química
Conjunt d’operacions a les quals són sotmesos el petroli brut i el gas natural per tal d’obtenir-ne combustibles, lubrificants i altres derivats (gas).
La refinació del petroli, llevat de la filtració i la depuració a les quals és sotmès en el camp de petroli, és efectuada a les refineries refineria
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…
reductona
Química
Cadascun dels composts orgànics caracteritzats per la presència en llur estructura de l’agrupament
l’exemple més característic dels quals és l’àcid ascòrbic.
El terme més simple de la família és el 3-hidroxi-2-oxopropanal, anomenat sovint reductona