Resultats de la cerca

Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…

És una barreja variable d’hidrocarburs que destilla del petroli entre els 130ºC i els 220ºC La seva primera aplicació industrial fou com a substitut de la gasolina en els sistemes de neteja en sec És el dissolvent més corrent en la fabricació de pintures, laques i vernissos Pot substituir l’aiguarràs en la majoria de les seves aplicacions, per això sovint es comercialitza amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d’aiguarràs o símil d’aiguarràs

Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d' antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics

L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics

Per un contingut de clorur de vinil superior al 90%, les propietats del copolímer són similars a les del policlorur de vinil En augmentar la proporció d’acetat de vinil, ho fa també la solubilitat, la sensibilitat a l’aigua i l’estabilitat a la llum, i disminueixen sensiblement la duresa, l’elasticitat i la resistència mecànica, química i tèrmica Els copolímers més habituals contenen entre 80-95% de clorur de vinil i s’utilitzen en vernissos, pintures, aprests, etc

S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc

Mitjançant aquestes reaccions, el nombre de grups terminals lliures creix geomètricament i augmenta el grau de ramificació La introducció de partícules metàlliques en aquestes macromolècules orgàniques d’estructura porosa ha permès obtenir catalitzadors metàllics en dissolució La porositat del dendrímer triat influeix sobre la velocitat de la reacció i limita l’acció catalítica a molècules d’una mida determinada Els dendrímers comercials troben aplicació com a recobriments protectors de corrosió en la indústria de pintures i de vernissos i com a catalitzadors de reaccions…

Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845

Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc

El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc