Resultats de la cerca

Aquest principi deriva del fet que, al llarg de la coordenada de reacció, els nuclis i els electrons que intervenen en el procés adopten posicions que corresponen a la mínima energia lliure

En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un…

Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin separar-se per…

Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid

A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró

Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia, generalment…