Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
tri-
Química
Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts tant orgànics com inorgànics: en els composts inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, triòxid de sofre; en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura, com ara trifenilmetà.
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…
tartrat d’hidrogen i potassi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament picant, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per recristal·lització del tartrà.
Té aplicació en la indústria alimentària, especialment en enologia, en la preparació d’altres tartrats i en medicina És conegut amb el nom de crémor tàrtar
tartrat de potassi i sodi
Química
Sal de l’àcid tàrtric dextrogir, que es presenta en forma de cristalls incolors, eflorescents en l’aire, de gust salí, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per precipitació amb carbonat sòdic d’una solució de tartrat d’hidrogen i potassi.
És emprat en medicina i en la indústria alimentària És anomenat també sal de Seignette o sal de La Rochelle
tàrtar emètic
Química
Cristalls incolors, eflorescents a l’aire, de gust dolcenc, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni (III) amb una solució de crémor tàrtar.
És altament tòxic i té aplicació com a mordent per a teixits i cuir, en medicina com a emètic i sudorífic, en perfumeria i com a insecticida
transposició pinacolínica
Química
Reacció que consisteix en la transformació d’un 1,2-diol en un aldehid o cetona per tractament amb àcid, d’acord amb l’esquema:
.
Aquest procés ocorre amb migració d’un grup alquil, aril o hidrogen i amb eliminació d’aigua El nom deriva del procés de transformació del pinacol en pinacolona
transposició
Química
Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en els transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
Des del punt de vista del grup que migra, les transposicions més importants són les que ocorren amb migració d’una cadena carbonada Poden ocórrer tant per mecanisme iònic anions o cations com radicalari o mitjançant processos concertats Hom coneix un gran nombre de reaccions de transposició, i en són exemples característics les reaccions sigmatròpica, de Wagner-Meerwein, de Claisen, de Beckmann, de transposició allílica i de Curtius