Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
estructura betaínica
Química
Estructura iònica de substàncies orgàniques que, com la betaïna, contenen un grup àcid (com el carboxil COOH) i un grup bàsic (com l’amina NH2) i ambdós ionitzats simultàniament.
La coexistència en la mateixa molècula d’una càrrega iònica positiva grup NH + 3 i d’una de negativa grup COO - li dóna propietats especials, com , per exemple, la de no participar en la conductivitat elèctrica de la solució que la conté
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
bescanvi spin-càrrega
Física
Química
Fenomen fisicoquímic de caràcter fonamental, consistent en el moviment (o permutació), no ressonant, d’electrons solitaris i càrregues positives o negatives, de forma intramolecular, a determinat tipus de substàncies orgàniques fortament clorades.
El mecanisme d’aquest fenomen és, ara per ara, desconegut
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
condensació benzoínica
Química
Condensació bimolecular dels aldehids aromàtics en solució hidroalcohòlica, sota la influència catalítica d’un cianur alcalí, que produeix benzoïnes o aciloïnes.
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics
benzoat de benzil
Química
Èster benzílic de l’àcid benzoic, component principal dels bàlsams del Perú i de Tolú.
Cristalls blancs d’olor aromàtica que es fonen a 20°C, són obtinguts per reacció en sec de benzoat sòdic i clorur de benzil en presència de trietilamina És emprat com a agent plastificant en perfumeria i en medicina
banda benzenoide
Química
Banda que presenten els espectres d’absorció dels hidrocarburs aromàtics a la regió ultraviolada al voltant de 255 nm i que és característica d’aquests composts.
Els poliens conjugats no en donen cap d’anàloga És una banda relativament de poca intensitat, que amb espectòmetres de gran poder de resolució es manifesta composta per diversos pics molt junts
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament