Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
electrofílic | electrofílica
Química
Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques (electròfil).
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
drenatge
Química
Un dels procediments de protecció catòdica, emprat especialment contra corrents errants.
donador
Química
Substància que actua, en les reaccions químiques heterolítiques, com a donant d’electrons.
Segons el punt de vista, un donador pot ésser considerat com una base de Lewis àcid o com el reactant nucleòfil
docimàsia
Química
Conjunt d’assaigs analítics de control de materials metàl·lics, de construcció (calç, ciment, aglomerats) o altres (combustibles, minerals).
dipòsit electrolític
Química
Revestiment metàl·lic obtingut per deposició electrolítica damunt els metalls o superfícies conductores, sovint sobre els metalls ferrosos o aliatges d’alumini, per tal de protegir-los de la corrosió.
àcid dicarboxílic
Química
Àcid que posseeix dues funcions carboxíliques en la molècula.
La força d’un àcid dicarboxílic és més forta de la que caldria esperar de la suma de les dues funcions carboxil Quan els grups carboxil són poc o molt pròxims, l’efecte inductiu de l’un augmenta l’acidesa de l’altre l’acidesa va minvant a mesura que augmenta la distància entre els grups carboxil El tractament tèrmic d’aquests àcids dóna diferents resultats segons la llargada de la cadena Els èsters són susceptibles d’experimentar condensacions intramoleculars condensació de Dieckmann
àcid diazòtic
Química
Nom genèric que hom dóna als composts amb un radical de fórmula -N=N-OH.
Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni