Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
elastòmer acrílic
Química
Tipus de polímer que té una qunatitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en cadena de polímer:
Els elastòmers acrílics foren desenvolupats per resistir l’acció degradant dels olis a temperatures de 175-180°C La naturalesa i l’estructura d’aquests polímers també els fa passius a l’atac de l’oxigen i de l’ozó Complementàriament són destacables llur estabilitat a la calor, llur flexibilitat i llur impermeabilitat als gasos El procés d’obtenció és més senzill que el dels cautxús diènics el làtex provinent de la polimerització per emulsió de l’acrilat d’alquil és rentat, assecat i laminat hom disposa també d’aquest elastòmer en forma de làtex Encara que tinguin la cadena saturada, els…
acridina

Acridina
©
Química
Compost heterocíclic.
Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃
aconitina
Farmàcia
Química
Alcaloide sòlid i cristal·lí, extret de les arrels i fulles de l’acònit ( Aconitum napellus
), que es fon a 204°C; és soluble en dissolvents orgànics i poc en aigua, i resulta feblement bàsic.
Té propietats sedants, però és poc emprat en farmacologia per la seva elevada toxicitat
àcid aconític
Química
Àcid orgànic, l’isòmer trans del qual és un sòlid soluble en aigua i en alcohol que es descompon al voltant de 200°C.
Es troba en diverses plantes i en particular a l’acònit, on esterifica els alcaloides És extret dels residus de fabricació del sucre, però és obtingut sobretot deshidratant l’àcid cítric És emprat per a la fabricació dels seus èsters i de l’àcid itacònic L’isòmer cis , que es fon a 125°C, intervé en el metabolisme com a intermediari, en el cicle de Krebs , entre l’àcid cítric i l’isocítric
aconitat
Química
Sal o èster de l’àcid aconític.
Els aconitats de trietil i de tributil són utilitzats com a plastificants
aciloïna
Química
Nom genèric de les α-hidroxicetones.
La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes
acilal
Química
Qualsevol dels dièsters dels gem-
diols (de fórmula RR’C(OCOR’’) 2
, on R i R’ poden ésser, eventualment, hidrògens).
Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…