Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls…
cobalt
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N'hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
carbur de calci
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí i incolor quan és pur.
El producte industrial, la riquesa del qual no sol depassar el 80%, es presenta en masses irregulars, de fractura concoidal, de color gris més o menys clar segons les impureses que porta, que solen ésser principalment de carbó i de sulfur, nitrur i fosfur de calci És obtingut segons la reacció exotèrmica CaO + 3C → CaC 2 + CO,∇ H = - 121 150 cal, la qual és duta a terme en forns elèctrics Químicament, el carbur càlcic ha d’ésser considerat una sal càlcica de l’acetilè, de tipus iònic, que és descomposta fàcilment per l’aigua segons una reacció hidrolítica en la qual es desprèn acetilè gasós…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
àcid fluorhídric
Química
Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.
És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés…
manganès
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VII B de la taula periòdica, juntament amb el reni i el tecneci.
Propietats físiques del manganès Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n'hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són la hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o…
peròxid
Química
Cadascun dels composts que contenen el grup -O-O-, en el qual cada àtom d’oxigen presenta un nombre d’oxidació de -1.
Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’ arsina
AsH 3
per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2°C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46°C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del…
sílice
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…