Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
bromació
Química
Halogenació d’una molècula orgànica amb brom.
Substitució directa d’un hidrogen orgànic per brom
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
brea
Química
Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i, especialment, com a residu de la destil·lació dels quitrans ( brea de petroli, brea de quitrà d’hulla, brea d’oli de cotó,
etc).
Immiscible amb aigua i miscible amb disulfur de carboni i amb benzè, és emprada com a aglomerant com és ara en les briquetes, en la fabricació de pintures i vernissos, per a calafatar vaixells, com a impermeabilitzant i per a fins medicinals
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química enfront dels àcids…
borosilicat
Química
Cadascun dels anions complexos formats per silicats que contenen unitats estructurals d’òxid de bor.
Són preparats tècnicament per fusió de l’òxid de bor amb sílex i un òxid metàllic Hom en troba també a la natura constituint diversos minerals Els borosilicats són components essencials d’uns vidres resistens al foc i de gran duresa, com els Pyrex
borohidrur
Química
Cadascun dels hidrurs de bor de fórmula
M + n
(BH 4
) n
, on M
pot ésser Li, Na, K, Be, Mg, Al, (CH 3
) 2
, Ga, Ti(III), Zr, Hf, Th, U(IV), etc, i n
és el nombre d’oxidació de l’element M
.
Els borohidrurs són composts iònics quan M és un metall alcalí i composts covalents en els altres casos Aquests darrers són extraordinàriament volàtils hom no coneix cap altre compost d’aquests metalls que els iguali en volatilitat Els borohidrurs de Li, Na, Al i d’altres són emprats com a reductors selectius en síntesi orgànica
boro-
Química
Forma prefixada del mot bor.
Ex borosilicat, borotungstat , etc, sals dobles dels àcids bòric i silícic, bòric i túngstic, etc
borneol
Borneol
©
Química
Substància terpènica, que en la seva forma levogira és el constituent principal de la càmfora de ngai
.
És coneguda com a càmfora de Borneo els seus cristalls, obtinguts en èter de petroli, en forma de lamelles hexagonals, tenen una peculiar olor de pebre i un tast fort semblant al de la menta La forma racèmica té un punt de fusió de 208°C És obtinguda sintèticament per reducció amb hidrogen naixent de la càmfora És emprat en medicina, perfumeria, i per a l’obtenció dels seus èsters