Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
basicitat
Química
En un àcid, nombre d’àtoms d’hidrogen substituïbles per metalls o radicals positius.
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
carbonat de bari
Química
Sòlid blanc, insoluble, que es descompon a 1 450°C.
Bé que es troba natiu witherita és obtingut correntment com a precipitat blanc en afegir carbonat sòdic o diòxid de carboni en una dissolució de sals de bari Emprat com a raticida, en vidres i esmalts ceràmics i per a corregir la mollesa de l’aigua industrial
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
barban
Química
Agronomia
Herbicida del tipus carbamat, obtingut per reacció entre el 4-cloro-2-butin-1-ol i l’isocianat de m-clorofenil.
És aplicat, després de la germinació del blat i de l’ordi, contra la cugula
baquelita
Química
Nom comercial de la resines fenòliques
termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.
L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli clorur de vinil
Ercros
Química
Empresa química creada el 1989, amb seu a Barcelona.
Fou el resultat de la fusió d’ Unión de Explosivos Río Tinto i Cros L’any 1994 vengué la primera d’aquestes empreses, afectada de fortes pèrdues, al grup holandès Pallas Invest, i el 2005 absorbí el Grupo Aragonesas i el 2006 Derivados Forestales Group XXI, operacions que la convertiren en la primera empresa química de capital espanyol no petroquímica Té quatre línies de producció química bàsica, química intermèdia, plàstics i farmàcia L’any 2015 tenia onze fàbriques que ocupaven uns 1400 treballadors als Països Catalans eren a Almussafes Ribera Baixa, Cardona Bages, Cerdanyola…
Aventis
Farmàcia
Química
Multinacional quimicofarmacèutica creada el 1999 amb la fusió de les companyies químiques Rhône-Poulenc (França) i Hoescht (Alemanya).
La nova firma establí la seu central a Estrasburg La companyia està especialitzada en el que s’anomena ciències de la vida, i les seves línies de negoci abracen des de productes farmacèutics fins a agrícoles, fibres i plàstics Els seus ingressos nets ascendiren el 1999 a 745 milions d’euros El grup destinà més de 3 000 milions d’euros a la investigació i al desenvolupament Les seves vendes netes arribaren a la xifra de 18 406 milions d’euros