Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
amidina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(=NH)NH 2
.
Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia Així, per…
oxima d’amida
Química
Nom genèric que reben les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup —C(NH 2
)=NOH.
Són designades de la forma oxima de l’amina corresponent, i són obtingudes per reacció dels nitrils amb hidroxilamina
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
amicró
Química
En les solucions col·loidals, qualsevol partícula individual dispersa invisible a l’ultramicroscopi.
Els amicrons tenen dimensions inferiors a 10 -6 cm i actuen com a nucli per a la formació de submicrons
amfotericina
Farmàcia
Química
Antibiòtic antifúngic poliènic
d’ampli espectre produït per fermentació de soques de Streptomyces nodosus
.
Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb les reaccions…
amfòlit
Química
Electròlit amfòter que, segons el pH del medi, pot existir en forma d’anió o de catió i, al punt isoelèctric,
de zwitterió.
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la solució de donadors…