Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
cianogenètic | cianogenètica
Química
Dit de la substància que, en ésser sotmesa a determinats tractaments o reaccions, allibera àcid cianhídric.
cianogen
Química
Pseudohalogen de fórmula (CN) 2
obtingut per oxidació dels ions cianur, per exemple, amb coure (II):
És un gas intensament metzinós, emprat en síntesi orgànica, com a fumigant i com a combustible de coets
cianocobalamina
Farmàcia
Química
Cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus
per Karl Folkers i els seus col·laboradors l’any 1947.
Corresponen al principi actiu dels extractes de fetge fresc descoberts l’any 1926 per George R Minot i Williams P Murphy, i emprats per aquests en el tractament de l’anèmia megaloblàstica Els composts de la vitamina B 1 2 cobalamines són complexos de cobalt amb un grup ciano i una estructura cíclica tetrapirròlica És un factor universal, o sigui, necessari per a tota forma de vida Té un paper important en la síntesi dels àcids nucleics, en el metabolisme de l’àcid fòlic dels greixos i dels aminoàcids i en la conversió dels glúcids en greixos S'emmagatzema a la melsa i als ronyons
cianina
Colorants de cianina
©
Química
Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles, diglucòsid de la cianidina
.
El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…
cetoèster
Química
Èster d’un cetoàcid.
Els èsters dels β-cetoàcids tenen un interès especial en síntesi orgànica
cetoàcid
Química
Àcid carboxílic amb una o més funcions cetòniques.
Les propietats dels cetoàcids i dels aldoàcids varien en relació amb la distància relativa de llurs funcions oxigenades Així, els α -cetoàcids com l’àcid pirúvic CH 3 COCOOH, en general, presenten simultàniament les reaccions dels grups carboxil i carbonil són composts de gran reactivitat, i constitueixen productes intermediaris importants d’interès bioquímic en el metabolisme dels albuminoides i dels glúcids Els β -cetoàcids són composts que tenen comportament anàleg a les 1,3-dicetones i a l’àcid malònic són molt inestables cetoèster
ceto-
Química
Prefix emprat ocasionalment per a denotar que un compost deriva d’una cetona (cetoxima), té una estructura pseudocetònica (cetohexosa) o conté en la seva molècula un grup carbonil cetònic (cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster).