Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Georg Ludwig Carius
Química
Químic alemany, professor de química a Heidelberg.
El mètode de Carius per a l’anàlisi quantitativa d’halògens en la matèria orgànica es basa en la conversió d’aquests en halurs d’argent per l’acció de l’àcid nítric concentrat en presència de nitrat d’argent
Stanislao Cannizzaro
Química
Químic italià.
Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química inorgànica i l’…
Francesc Cambriel
Química
Alquimista.
Havia estat fabricant de draps a Limós Llenguadoc Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie 1843, compost, segons ell, per inspiració divina L’obra suscità una sèrie d’articles al Journal des Savants 1851
Melvin Calvin

Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic Chemistry…
Aleksandr Mikhailovič Butlerov
Química
Químic rus, deixeble de Charles Wurtz, professor de química orgànica a Kazan’.
Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris
Francisco Buscarons Úbeda
Química
Químic aragonès.
S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona
Robert Wilhelm Bunsen
Química
Químic alemany.
Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…
Robert Robinson
Química
Químic anglès.
Fou professor a Sydney, Londres, Liverpool, Manchester i Oxford Les seves investigacions sobre els colorants, els alcaloides, diversos pigments, hormones amb JW Cornforth, la penicillina i el petroli, i també la seva teoria sobre electrònica en química orgànica, li valgueren el premi Nobel de química, que li fou atorgat el 1947
Antoni Rius i Miró
Química
Químic.
Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico
Benjamin Jeremias Richter
Química
Químic alemany.
Estudià i determinà els pesos equivalents dels àcids i les bases que es combinen per a formar sals neutres i formulà la llei de les combinacions o dels equivalents Descobrí també l’indi