Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
carboxílic | carboxílica
-carboxílic
Química
Forma sufixada emprada sistemàticament per a designar els àcids orgànics en què el grup carboxil pot ésser considerat com a substituent principal.
carboxilació
Química
Introducció d’un o més grups carboxil
en una molècula orgànica.
Hom aconsegueix la carboxilació per mètodes diversos segons el tipus d'àcid carboxílic que hom pretén de preparar
carboxil
Química
Grup de fórmula
que confereix propietats àcides a la molècula que el conté (àcid carboxílic) perquè l’anió ( carboxilat
) format per la dissociació del protó carboxílic és estabilitzat per ressonància
En la forma no dissociada els grups carboxil es poden unir entre ells per ponts d’hidrogen i formar dímers o trímers, per exemple, de fórmula
carboxi-
Química
Prefix emprat per a designar un grup carboxil en una molècula, quan no és el substituent principal; per exemple, p-carboxibenzènsulfonamida.
carborúndum
Química
Abrasiu artificial constituït per carbur de silici, que hom fabrica fonent una barreja de coc polvoritzat i sorra silícica a 2 000°C en un forn elèctric.
Té una duresa entre 9 i 10 en l’escala de Mohs És emprat particularment per als metalls més durs, com és ara les eines de carbur de tungstè
carborà
Química
Compost constituït per bor, carboni i hidrogen, en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica, que pot ésser considerat com a derivat d’un hidrur de bor, per substitució d’un grup BH -
per un CH.
Els carborans són preparats per reacció de l’acetilè o dels acetilens substituïts amb els hidrurs de bor, sota la influència de catalitzadors bàsics o de la descàrrega elèctrica silent El més conegut és l’1,2-dicarbadodecaborà, o carborà normal també han estat obtinguts carborans de fórmules B 4 C 2 H 8 , B 3 C 2 H 5 , B 4 C 2 H 5 , B 5 C 2 H 7 i molts d’altres, llurs derivats mono- i dialquílics i alguns derivats que contenen àtoms de silici en el nucli molecular