Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
cromit
Química
Anió de fórmula 87225 hom el pot considerar derivat de l’àcid cromós per pèrdua de l’hidrogen.
cròmic | cròmica
cromatograma
Química
Figura que resulta d’una cromatografia.
En la cromatografia sobre paper o capa fina és constituït per les taques de cada component fetes visibles per revelatge o per exposició a la llum ultraviolada en el cas de la cromatografia de gasos rep aquest nom la gràfica produïda pel cromatògraf corba d’elució , l’estudi de la qual permet d’identificar-ne els components
cromatografia
cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
cristal·litzador
Química
Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt, emprat en el laboratori per a fer-hi cristal·litzacions.
Segons la forma de contacte entre els cristalls i el líquid sobresaturat, poden ésser de llit fluïdificat de cristalls, amb reciclació del líquid subsaturat que el travessa a una zona de refredament o d’evaporació per a reconcentrar-lo, i de magma circulant , amb etapes alternades de cristallització i de refredament sense localització dels cristalls en cap dipòsit separat Tots dos tipus operen de forma contínua, però n'hi ha de més senzills que ho fan per calderades, dissolent la càrrega en un tanc proveït de serpentí de calefacció i refredament, i de mesclador
cristall
Química
Vidre pesant i molt brillant compost principalment de sílice, òxid de plom i òxid de potassi, emprat en la fabricació d’objectes d’ús i de decoració.
crioscòpia
Física
Química
Estudi dels fenòmens relatius al punt de congelació de dissolucions.
La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C S la concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent
crioquímica
Química
Part de la química que estudia els processos químics a baixes temperatures.