Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
electropositiu | electropositiva
Química
Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que per deficiència d’electrons té una càrrega positiva.
electroosmosi
Química
Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una fem a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor.
La massa de líquid transportada a través del diafragma en un temps determinat és proporcional a la intensitat del corrent
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
electronegatiu | electronegativa
Química
Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que, per excés d’electrons, té càrrega negativa.
electromèric | electromèrica
Química
Dit de l’efecte d’un àtom o grup d’àtoms d’una molècula sobre la distribució del electrons de la mateixa molècula i sobre la seva polaritzabilitat.
electromeria
Química
Tautomeria que presenten certs conjunts de composts degut exclusivament a la variació de posició del núvol electrònic en llurs molècules.
cel·la electrolítica
Química
Dispositu utilitzat per a la descomposició mitjançant corrent elèctrica de substàncies ionitzades denominades electrolits (cel·la electroquímica).