Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els semiconductors
electròlisi

Esquema dels fenòmens d’electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…
electrofocalització
Química
Tècnica d’electroforesi separativa en capa prima de proteïnes que utilitza com a suport una dissolució d’amfolines (àcids aminocarboxílics sintètics, de punts isoelèctrics diferents i de baix pes molecular) que creen un gradient estable de pH, en ésser sotmeses a una diferència de potencial.
Les proteïnes migren en aquest gradient fins a un pH que correspon a llur punt isoelèctric pI Una diferència de pI de només 0,05 unitats és suficient per a separar-les La capacitat separativa d’aquesta tècnica és molt més alta que l’electroforesi convencional
electrofílic | electrofílica
Química
Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil.
electròfil
Química
Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.
Com indica el seu nom, un electròfil posseeix una afinitat pels electrons de l’àtom amb el qual forma l’enllaç
electroendosmosi
Química
Tècnica analítica separativa basada en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.
Aquest procés és utilitzat per a separar partícules colloidals i per a separar macromolècules electroosmosi
electrodeposició
Química
Procediment d’obtenció d’una capa fina de metall sobre un altre metall per electròlisi.
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics, àcids…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria,…