Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
ozonòlisi

Ozonòlisi
©
Química
Reacció consistent en la degradació oxidativa d’olefines per addició d’ozó al doble enllaç.
Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats
ozonitzador | ozonitzadora
ozó
Química
Forma al·lotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O3
.
És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt petita…
oxonia-
Química
Prefix numèric emprat per a indicar la presència d’un oxigen catiònic en l’estructura d’un heterocicle.
oxoni
Química
Nom de l’ió H 3
O +
, derivat de la coordinació d’un protó sobre l’oxigen de l’aigua.
Existeix en les solucions aquoses dels àcids, fortament associat amb altres molècules d’aigua la vida mitjana d’un ió individual és de 10 - 1 3 s Té una estructura de piràmide triangular aplanada, amb un angle H-O-H de 115° El nom oxoni és emprat com a base per als seus productes de substitució
oxocatió
Química
Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).
En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
procés oxo
Química
Aplicació industrial de la reacció d’hidroformilació.
Consisteix en el tractament d’olefines amb monòxid de carboni i hidrogen gas de síntesi, en presència de catalitzadors de cobalt, a alta temperatura i a pressió, que origina mescles d’aldehids i isòmers d’acord amb l’esquema El catalitzador actiu del procés és el tetracarbonilhidrurocobalt I CoHCO 4 , format en el si de la reacció a partir de qualsevol sal de cobalt soluble en el medi El procés oxo és emprat també per a la síntesi d’alcohols mitjançant la hidrogenació catalítica dels aldehids formats inicialment Una gran varietat d’aldehids i alcohols de cadena llarga són produïts actualment…