Resultats de la cerca

El 1886 inventà el procediment electrolític per a la reducció de l’alumini, conegut per procediment Hall-Héroult , que en feia un material utilitzable per a la indústria i que dos anys més tard fou aplicat per la Pittsburgh Reduction Company, de la qual Hall esdevingué vicepresident el 1890

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

El 1836 inventà un procediment per a descobrir l’arsènic en el cos en casos d’emmetzinament, conegut com a assaig de Marsh , d’un gran interès en medicina legal

Deixeble de Butlerov, de Baeyer i de Kolbe, fou professor a Moscou, Kazan’ i Odessa Descobrí l’àcid butíric, i féu importants treballs en el camp de la química del petroli Les seves aportacions teòriques han estat valuoses, sobretot la regla que duu el seu nom

Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia

Descobrí la composició del guix, de la llet i de moltes altres substàncies d’ús corrent Els seus estudis sobre la composició de l’aire i de l’aigua facilitaren la tasca descobridora de Lavoisier, però mantingué, contra les idees innovadores d’aquest, la vella teoria del flogist

Fou assistent de HEArmstrong i professor de química física a la Universitat de Cambridge Treballà en l’estudi del poder rotatori, de la polarimetria i dels canvis isomèrics reversibles És autor d' Optical Rotary Power 1935

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1976 pels seus treballs sobre els borans, sobre els quals proposà una teoria que n'explica l’estructura dels enllaços

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Féu aportacions a la indústria dels colorants a partir dels seus estudis sobre el quitrà mineral Aconseguí de sintetitzar l’alitzarina i establí l’assaig que duu el seu nom per a determinar el colesterol