Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Josep Roura i Estrada
Josep Roura i Estrada
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Es doctorà a Montpeller 1820 i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona 1823 amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Fou el primer a assajar la illuminació amb gas als Països Catalans 1824 i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Ferranda 1832 Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no installà l’enllumenat públic de gas fins el 1841 Es dedicà més tard a l’enologia i publicà…
Henry Enfield Roscoe
Química
Químic anglès.
Estudià a Heidelberg amb Bunsen i fou professor a Manchester Estudià la fotoquímica i diversos composts del niobi, del tungstè i de l’urani Ideà l’actinòmetre Publicà Spectrum Analysis 1868, Treatise of Chemistry 1877-89, en 6 volums, Life and Experiences 1906 i altres obres
Pere Roqué i Pagani

Pere Rogué i Pagani
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial
Maslama al-Maǧrīṭī
Astronomia
Química
Astrònom i alquimista andalusí.
És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’
John A. Pople
Química
Químic britànic.
Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com actuen en les reaccions…
Philippe Lebon d’Humbersin
Química
Enginyer i químic francès.
El 1797 assajà un nou mètode d’illuminació i calefacció a partir del gas obtingut de la destillació de la fusta, i el 1799 patentà les ‘termolàmpades’, que construí amb aquest procediment
Joan Albaigés i Riera
Química
Químic.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1968, professor d’Investigació del CSIC i de Geoquímica Orgànica Ambiental per la Universitat de Barcelona, ha estat director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC a Barcelona 1984-91, delegat del CSIC a Catalunya 1992-1993, president del Centre Unesco de Catalunya 1987-1996 i director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya 1993-1995 Des del 1993 és president de la CIRIT, i des del 1995 és comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Ha estat un dels principals impulsors i redactors del Pla de Recerca…
Richard E. Smalley
Química
Químic nord-americà.
El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto
George Andrew Olah
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996