Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
alitzari
Botànica
Química
Arrel seca de la roja que conté, sobretot a la part cortical, diversos heteròsids solubles en aigua, principalment l’àcid ruberític, l’aglicona del qual és l’alitzarina.
L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics, etc També…
potenciometria
Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…
cianat
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciànic; s’obtenen per oxidació dels cianurs amb alguns òxids metàl·lics.
catxú
Química
Matèria colorant vegetal extreta de l’Acàcia catechu; és emprat com a adob dels cuirs, en tintoreria per a obtenir marrons i negres, per a tenyir fusta en ebenisteria, i en preparacions cosmètiques.
cetil
Química
Radical univalent de fórmula CH3(CH2)-15 que hom pot considerar derivat de l’alcohol cetílic per eliminació de l’hidroxil, de nom sistemàtic hexadecil.
apocodeïna
Química
Èter monometílic de l’apomorfina amb el grup metoxi en posició 10.
Forma prismes que es fonen a 124°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en els àcids diluïts Hom l’obté de la codeïna per deshidratació És emprada en forma de clorhidrat com a expectorant, emètic, hipnòtic i purgant
síntesi d’Arndt i Eistert
Química
Procediment per a obtenir, a partir d’un àcid carboxílic, el seu homòleg superior (o un derivat d’aquest) mitjançant la reacció del clorur amb diazometà:
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…