Resultats de la cerca
Es mostren 5723 resultats
Carl Auer von Welsbach
Química
Químic austríac.
Investigà les terres rares, i reeixí a descompondre el didimi, aïllat per Mosander i fins llavors considerat com un element, en els seus components neodimi i praseodimi El 1907, al mateix temps que el químic francès Urbain, demostrà que la substància fins aleshores anomenada iterbi era una mescla de luteci i d’iterbi El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes
Victor Grignard
Química
Químic francès.
Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on collaborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH 3 en substàncies orgàniques Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier El seu Traité de chimie organique 1935, en 15 volums, recull els seus treballs
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
William Prout
Química
Químic anglès.
És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom
Joseph Louis Proust
Química
Químic francès.
Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química
Carles Ferrer i Salat
© AVUI/J. LOSADA
Economia
Química
Empresari, economista i enginyer químic.
Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la Comissió Trilateral…
Jaume Ferrer i Hernández
Química
Farmacèutic i químic.
Fou professor a les universitats de Barcelona i Madrid i, a partir del 1912, catedràtic de química a la de Sevilla És autor, entre altres estudis, de Nota sobre la turba del Ebro, Minerales del cabo de Creus 1902 i Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares
Antoni Ferran i Degrie
Química
Enginyer i químic.
Fou catedràtic d’anàlisi química i de química industrial inorgànica i, des del 1913, secretari de l’Escola d’Enginyers de Barcelona Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químico 1906, Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña 1914, L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona 1916 i El agua oxigenada es un oxidante o un reductor 1921
Eugeni Ferrer i Dalmau
Biologia
Química
Naturalista i enginyer químic.
Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural
enllaç
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…